LA VERITAT DE LA SUPOSADA IGUALTAT

En aquest blog, procuro escriure sobre temes polítics o socials, normalment d’altres persones, i concretament del meu besavi, però també de tant en tant, m’agrada escriure el meu propi article. No soc periodista com ell, però si que tinc opinió, i l’expresso el millor que sé, tot i que pot o no d’interès pèls demès, però és una visió mes de l’actualitat.

A l’any i segle que ens trobem,  hem passat per una pandèmia com el #covid, i no ens preguntem perquè? el meu parer és que aquest fet només, ja és escandalós. La societat d’avui dia no és para a pensar el perquè de les coses. Només és llegeix la opinió d’altres i la critica o l`enalteix. Hauríem de ser mes treballadors en quan a Les nostres opinions, i pensar. Pensar en el passat, quins fets similars hi han hagut i quina societat hi havia en aquells i aquelles Moment. Hauríem de valorar totes els possibilitats ja que és trist que donem per fet què se’ns diu sense qüestionar ni una coma i el pitjor es que un post a qualsevol xarxa social es suficient per crear opinió. No qüestionem el missatge.

A la societat avançada, i amb mitjans econòmics, de divulgació; com és possible que ens hagi afectat d’aquesta  manera tan terrible malaltia, tancant-nos a casa i perdent llocs de feina, vida, temps que era nostre?

Potser, hem decidit que es mes fàcil dir que no podem fer res, que ells(em refereixo als polítics) manen i que faran el que vulguin perquè si no diguéssim això, hauríem de lluitar, com antigament es lluitava, quan la gent no tenia por de sortir al carrer a exigir els seus drets,  llibertats o censurar als governs que s’han votat amb tota la esperança, o si la tenien, però aprestaven les dents, perquè s’hi jugaven, no el seu futur, sinó pel nostre futur i per això lluitaven. Em dona la impressió que ens han acostumat massa bé, que la vida pot ser justa, que si treballes aconseguiràs tot allò que vulguis, i mentides similars que a la fi, com deia la meva mare “s’atrapa abans a un mentider que a un coix” així que ara una per una van caient les mentides i mentides que ens hem menjat des de adolescència.

I es clar, arribes a la edat adulta pensant com pot haver passat tota una vida i que t’ho prenguin tot a la primera crisi… ningú t’ha ensenyat a lluitar, el que significa la solidaritat entre companys de feina, el significat real de sindicar-se i treballar en el teu temps lliure per tenir una societat justa per tothom, perquè si un vol una sèrie de beneficis socials per  força ha de lluitar col·lectivament.

Hauríem de tenir en compte que la societat civil, es a dir, la població som mes que ells i per tant junts, podem més nosaltres. La gran majoria, som treballadors, sense nosaltres ells no tenen cap eina per fabricar els diners que després fan servir per viure a costa nostra.

I direu es molt maco dir això… però tu que has fet?

Doncs jo em puc incloure en part, perquè ja de jove la meva mare em va portar a manifestacions per recolzar feminismes, lgtbi i els drets que en aquell moment es consideraven importants, però érem mal mirats. El que puc dir es que seguir amb la suposada “societat  del benestar” he aconseguit una quantitat  de malalties neurològiques que a mes no em volen reconèixer, però aquesta es la meva lluita. En la actualitat la meva salut molt deteriorada m’impedeix manifestar-me físicament i per això, el dret a la pataleta al meu blog, perquè, mentre tingui suficient cervell per escriure, almenys, no deixaré de lluitar i si no pot ser al carrer serà a les xarxes.

Un tast de la situació actual podria ser que a dia d’avui a els sous són vergonyosos, que no permeten que una persona individualment i a vegades i segons a on, ni tan sols dures persones, puguin formar la seva pròpia llar.

Si desglossem uns quants llocs, d’exemple, la primera barbaritat és Barcelona i àrea metropolitana. el sou que és percepció habitualment a la classe treballadora esta entre a els 1000 i a els 1100 euros, amb sort. per experiència pròpia es que un lloguer d’una habitació d’uns 50 metres, costa 650 € UNA HABITACIÓ !! No un pis. Diguem que ens conformem en anar a viure a una habitació, que evidentment forma part d’un tres on comparteixes bany i cuina amb d’altres llogaters. dels 1100 € ja només ens al quedin 500 € amb els que hem de viure i pagar diferents despeses, com menjar, transportar-nos al lloc de feina, vestir-nos, i res mes, perquè ni els hores que quedin lliures rere de treballar, ni els diners, permeten que ens divertim cosa imprescindible per la salut mental.

Però la situació no és molt millor anant a fora de l’àrea metropolitana perquè un lloguer no baixa proporcionalment als kilòmetres que s’han de recórrer fins a Barcelona per treballar, que és on hi ha la feina, a 50 o 80 kilòmetres de Barcelona un lloguer costa de 400 a 500 € que segueix sent una barbaritat comparant-ho amb els sous que cobrem a els treballadors ja que la resta que surt és la mateixa que vivint a ciutat, o potser 100 € mes, però en aquest haurem de pagar calefacció, llum, aigua, gas … a mes del transport i menjar, així que de divertir-nos ni en parlem. I si suportar totes aquestes situacions des del 2008 no era suficient, ara a aterrat el covid, que encara rebaixa mes l’expectativa d’un sou digne. Tot això és clar, val si no et poses malalt. Ni mitjans de comunicació en un cas genèric, que n’hi ha mils, ni cap política, ni tan sols la gent, et donarà un cop de mà. Hauràs de lluitar sol, pagant advocat, i encomanar-te a la corrent politico-social del jutge, a algun sant o santa, o a nostra Sra. de Montserrat perquè t’ajudi, perquè no dubtis que la seguretat social, el ICAM, t’enviarà a treballar.( per a ells, estar prenent Diazepam(20mg dia; lorazepam 5mg dia; Fentanilo 5 micrograms dia( morfina) i altres medicaments com paracetamol, tramadol i demés, a mes d’adjuntar diferents informes d’especialistes del mateix sistema de la seguretat social, que fins ara es duia des de la dreta catalana, repetint una i una altre vegada que la persona en qüestió no pot treballar en forma igualitària amb la resta de la gent. No es suficient i escric textualment el motiu en la resposta de negació de incapacitat. A continuació copio part de un dels informes mes recents per donar aquest veredicte( per que es això) per part del ICAM o inspecció mèdica:

(…) SE TRATA DE UNA PACIENTE CON UN TRANSTORNO CRONICO GRAVE E INCAPACITANTE DE MAS DE QUINCE AÑOS DE EVOLUCION, QUE NO HA RESPONDIDO FAVORABLEMENTE A MULTIPLES TRATAMIENTOS, TANTO FARMACOLOGICOS, COMO PSICOTERAPEUTICOS, ADEMAS DE NO TENER UNA UNA PERSPECTIVA DE MEJORIA EN EL FUTURO. EL CUADRO DESCRITO INTERFIERE SIGNIFICATIVAMENTE EN EL DESARROLLO DE SU VIDA COTIDIANA A NIVEL SOCIOFAMILIAR, LABORAL I PERSONAL. (…)

RESOLUCIÓN POR PARTE DEL ICAM TENIENDO EN SU POSESION ESTE, ENTRE OTROS INFORMES SIMILARES:“POR NO ALCANZAR LAS LESIONES QUE PADECE UN GRADO DE DISMINUCION DE SU CAPACIDAD LABORAL, PARA SER CONSTITUTIVAD DE UNA INCAPACIDAD PERMANENTE…”

Les malalties que provoquen aquesta medicació son: depressió severa, fibromiàlgia severa, síndrome de fatiga crònica severa, colon irritable, ansietat etc. (n’hi ha mes però es inútil posar totes les malalties que pateix aquesta persona d’exemple, perquè només amb una de les que he posat, n’hi hauria d’haver prou.

I la feina de la persona en qüestió es portar un cotxe supervisant la feina dels altres. Que jo sàpiga a dia d’avui condueixes amb aquestes drogues al cos, i vas a la garjola, però es clar, “ con la Iglesia hemos topado” quan es parla de la seguretat social.

De fet es denigrant per molts i moltes de nosaltres, fer tots aquests tràmits que implica demanar una pensió per malaltia permanent absoluta i en el cercle de malalties derivades de les síndromes de sensibilització central hi ha un alt índex de suïcidis… potser això es el que esperen, que deixis de donar pel sac, i et tiris pel balco.

A la fi, aquest article es un resum molt resumit del que passa en general amb tres o quatre tipus de lluita, però cada un dels punts que exposo, es poden estudiar per separat i se’n trauria mes de una conferencia.

Per acabar vull denunciar la discriminació absoluta que pateix la persona de l’exemple. Ha sigut mare, maltractada per la seva ex parella, quan ella va demanar ajuda, la seva mare va ser agredida psicologicament per la mateixa persona. Els seus fills manipulats quan ella es va divorciar, van marxar del seu costat i ara quatre anys mes tard tornen, quan se’n han adonat de que la mare els hi deia la veritat. Ha estat discriminada per ser dona, discapacitada, i pobre.

Aquest article el dedico al nou govern, a veure si quan acabi la legislatura, ha canviat alguna cosa, tot i que deixeu-me que ho dubti.

Una ultima anotació per desenvolupar un nou article que deixo, es que cap mitja de premsa esta a l’alçada del que suposen les malalties de síndromes de sensibilització central donat que la seva divulgació sobre aquest aspecte es limita al dia 12 de maig, dia internacional de la fibromialgia a dir una petita frase de recolzament durant el telenotícies vespre(en aquest cas TV3, pero les demés son encara pitjors)

EXPLICACIÓ DETALLADA MOTIU PEL QUAL ESCRIC SOBRE JOSEP ARBÓS BUXÓ

Voldria començar pel motiu mes obvi, es el meu besavi. En segon lloc, la mare, abans de morir, catalanista de arrel i no menys republicana, em va demanar que escriguis sobre ell. I en tercer lloc escric sobre ell perquè m’ajuda a entendre una època en la que no s’ha profunditzat massa per no dir en absolut. Si algu sap alguna cosa que jo no se, els prego em facin arribar missatge a aquest blog. Vull donar a coneixer la vida dels sindicats de veritat, abans de que es polititzessin, abans de que arribessin a vendres per quatre reformes que després no aplicaran i ensenya als joves, que contra mes sapiguen del seu passat, millor podran afrontar el que se’ls hi ve a sobre. @omniumcultural, @erc,

EL QUE SOM(Lo que somos) PER JOSÉ ARBÓS BUXÓ

Aquest article que publicaré a continuació, es un dels molts articles que el meu besavi Josep Arbós Buxó va publicar en aquest  diari obrer, pertanyent a la CNT a Badalona, on la situació social i política en la que es publica l’article, es la següent:

El Governador de Catalunya, Félix Suárez Inclán y González Villar (Avilés, 23 de juny de 1854 – † Madrid, 1939) fou un advocat i polític espanyol, membre d’una destacada família de polítics asturians.

Trajectòria professional

Era fill del ministre d’Ultramar Estanislau Suárez Inclán (1822-1890) i germà del militar i escriptor Julián Suárez Inclán. Va ser ministre d’Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques durant la regència de Maria Cristina d’Habsburg-Lorena i ministre d’Hisenda durant el regnat d’Alfons XIII.

Després de llicenciar-se en Dret i en Filosofia i Lletres en la Universitat Central de Madrid oposita a registrador de la propietat obtenint el número 1 de la seva promoció. Es trasllada a Madrid per exercir l’advocacia i iniciar la seva carrera política com a militant del Partit Liberal 

Va morir d’un càncer de pulmó, a conseqüència de la seva addicció pel tabac.

LA COLMENA OBRERA Nº 14 26 DE  FEBRER DE 1916

El Cavall d’Atila!!

EL QUE SOM

Un senyor, un home, un ser que ha tingut la sort de que les coses li anessin bé . Un afortunat dins de la actual societat, que per mediació de les influencies (cosa corrent en aquest país) i tal vegada protegit per la seva preada intel·ligència en el que a resoldre assumptes es refereix, va arribar a ser ministre de la corona, i que en la actualitat es persona de les considerades d’alçada, i que per la seva vàlua, ocupa l’alt càrrec de Governador de la província de Barcelona.

Amb l’atenuant al seu favor, de ser a l’hora , ministre sense cartera i actuant de gran Cavall d’Atila, va pertorbat i contrariat des de que va arribar a aquesta província en voler saber, quins son el que tenen la costum – perniciosa per a ell- de parlar a mítings, d’escriure a diaris, , de convocar reunions i del que es molt pitjor, de organitzar i dirigir vagues que tendeixen a demanar mes jornal, mes llibertat i mes consideració a la vida

I com sigui que l’anomenar ex-ministre, actual ministre sense cartera, home d’alçada, privilegiat i talentós, home de grans facultats i actualment Governador amb el nom de Suárez Inclán, va tan pertorbat i tal vegada en excés preocupat en voler saber quins son aquests homes als quals qualifica tan pomposament de“ elementos extraños”.

Nosaltres doncs, sempre mortals que en matèria de talents, estem en estat embrionari, ens prenem la molèstia de il·lustrar a l’anomenat senyor, traient-lo de dubtes, explicant-li amb tots els detalls al nostre abast, qui som o el que volem ser.

A l’ordre natural som petites partícules, àtoms vivents, essers animats que a l’ordre de la Natura formem part del conjunt del tot. Tot el que contribueix a la Gènesi de la vibració de la mateixa vida a les seves múltiples i variables manifestacions.

A l’ordre de les classificacions, som esser humans, pertanyents al regne animal i segons els diccionaris i els acords presos per la Reial Acadèmia Espanyola, som homes amb facultats. Mes com pertanyents al regne animal i segons els homes eminents anomenats científics, estem dotats de unes neurones cerebrals, de un encèfal que junt amb la resta de matèries greixoses i sanguínies formen el que tots coneixem vulgarment per cervell i suprema facultat de pensar.

Mes com ja he dit que som essers animats, a la nostra viva animació, sentim les necessitats de la nutrició a part de altres necessitats també indispensables per la vida, com son les sensitives, auditives, visuals, morals i intel·lectuals

Ara be; sàpiga el senyor Suárez Inclán , que nosaltres venir a la vida, no hem vingut per voluntat pròpia, sinó que el fer-ho, ha estat sota la pressió natural, conseqüència d’una unió fisiològica que els nostres respectius pares varen realitzar al seu degut temps.

I es clar, que com a essers animats que som hem anat creixent, com així mateix han crescut les nostres necessitats generals, fins que a la fi, hem arribat a la plenitud de totes les nostres facultats, conseqüència d’això hem arribat a ser homes.

Arribats ja a aquesta ultima categoria de “homes”, la primera que hem sentit es la nostra necessitat de nutrició, degut que al néixer existeix la necessitat de viure i com sigui que tot el que conté la terra, que hauria de ser patrimoni de tots, en lloc de ser acaparada per uns quants convertits en amos i senyors.

I es clar està, que al sentir aquesta necessitat i no poder satisfer-la, hem sentit la necessitat de pensar, i pensant s’ha desenvolupat en nosaltres la necessitat de veure i veient hem experimentat una gran sensació, la qual ens ha portat a voler indagar l’origen de la nostra precària situació i de pas saber qui som, perquè som  i el que volem ser.

Som els que en qualitat d’homes formem la gran falange d’esclaus irredempts, subjectes a la tosca i arbitraria condició de desheretats de la fortuna i tiranitzats sota el regim d’una societat injusta i corcada, la qual ens obliga d’una manera violenta a ser explotats, besties de carrega sense cap tipus de consideració.

Som el nervi de la producció de tot quan a la vida existeix. Som els que, amb el nostre esforç muscular i mental, llaurem la terra per sembrar-hi, els rics menjars, els que baixem al fons d’ella per arrancar de les entranyes de la terra els rics tresors que en el si d’ella mateixa, els rics tresors queden tancats.

Som els que construïm i mitjançant la maquinaria a les seves diverses manifestacions, som en fi,  els que teixim les riques i valuoses teles, alhora que construïm els grans palaus, els pobles, les nacions, dotant-los de línies ferroviàries i grans i extenses carreteres i enormes vapors que creuen diversos mars i de tots els demes aparells i coses mils, del que es ve servint als sers humans al seu mon de la creació.

Això es, el que a grans trets som, senyor governador.

I això ho sabem perquè posseint, aquestes nostres facultats, hem vist com una casta completament diferent a la nostra, la qual esta formada pels paràsits, governants i explotadors que emparats per uns formularis legals tot i que antinaturals, s’han apoderat de tot el nostre esforç, de tota la nostra sang i suor, deixant-nos reduïts a la mes espantosa de les misèries, a la mes denigrant condició d’esclaus en l’ordre econòmic, com a l’ordre econòmic, com en l’ordre moral i intel·lectual.

d’aquí doncs, el que ens hem adonat compte de qui som i de perquè som i clar esta, sabent tot això, lògic es el que nosaltres procurem, per tots els medis dignes al nostre abast, sacsejar i remoure la opinió treballadora a fi de preparar-la mentalment, per que un cop capacitada la seva raó i força, es determini en el sentit de prendre posició, de tot el que per dret li correspon fins a arribar a la plenitud de les nostres pròpies aspiracions, es a dir, arribar a ser homes lliures, essers productius amb dret a gaudir de la vida en la expressió mes alta de la paraula.

Explicat el que i perquè som, Senyor Suárez Inclán, just es que també sàpiga d’una manera clara i concloent el que volem ser, a fi de que en el poc temps que li queda, d’ocupar el seu alt tron, sàpiga quina es la nostra manera lleial i franca manera de pensar i procedir, en relació a les vagues actuals, motivades per la avarícia de la classe capitalista, que no suspèn de augmentar el preu dels articles de primera necessitat i el preu dels lloguers.

Diem això, perquè donats  les seves especials formes de procedir amb els fills del treball, a la seva ultima etapa com a Governador, res tindria d’estrany, que si no ha dimitit davant el seu sorollós fracàs, el poble indignat li proporcionarà una fugaç dimissió o sortida per la porta d’escapament, el que li impediria saber el que volen ser aquests anomenats “essers estranys” que tan preocupat tenen al senyor Governador.

Nosaltres, en la nostra qualitat de homes productius. Volem gaudir de tot quan la terra doni de sí, fent que tots els essers humans, tinguem garantida pel nostre propi esforç, sense estar supeditats sota la influencia de ningú, ni menys rebre la denigrant almoina en forma de salari.

No volem el que se’ns imposi de manera brutal i inquisitiva, cap tendència política, religiosa o filosòfica. Volem la llibertat de consciencia i determinats per el nostre propi impuls, acceptant voluntàriament les tendències que mes ens plaguin, sense imposar condicions a ningú.

Volem que la explotació de l’home per l’home, desaparegui per complet, substituint-lo per un sistema comú de producció, que sigui del gust de tots, en el que tinguin cabuda la oferta i la demanda.

Volem que el furt que la llei empara, desaparegui també, a fi de que no pugui sobrevenir un encariment de les subsistències, com en la actualitat, que ha portat com a conseqüència aquesta pertorbació social, al mon sencer, motiu que a determinat a la classe obrera a reclamar millores amb les que poder afrontar les necessitats del moment.

Volem desterrar, impedir que la classe capitalista, alta burgesia, traficants de política i homes d’estat, continuïn amb el producte del robatori legal, de sostenir aquest enorme contingent de prostitutes de categoria, ja que per sostindré les seves gresques, malbarataments i grans ostentacions, impedeixen el que, les decents filles del poble puguin ser estimades i ben tractades.

 En poques paraules, ens agitem, protestem i ens movem perquè volem mes pa, llibertat i respecte ja que s’està gestant el període de la evolució, que junt amb les sacsejades d’una revolució, mes o menys llunyana, ha de transformar el mode de ser de la societat capitalista, substituint-la, per una altra mes justa e igualitària, a la que no tinguin cabuda, altres homes que els que siguin útils a la societat i a tota la humanitat.

AIXO ES EL QUE SOM, EL PERQUÈ SOM I EL QUE ASPIREM A SER, SR. GOVERNADOR

Pot doncs, el “gran cavall d’Atila” seguir la seva brutal carrera, aixafant tot, que nosaltres seguirem impertèrrits la nostra marxa, organitzant i dirigint vagues, en demanda de mes salari, mes llibertat i menys hores de jornada.

Som els eterns lluitadors pertanyents als no conformes i des del sindicat, el periòdic, la tribuna i la protesta airada, seguirem la nostra marxa, vers la part on s’eleva el sol, en pos d’una aurora de Justícia i Llibertat.

José Arbós Buxó

Font: Cedall.org

Traduit per Silvia Ferré Ibarz