El meu blog… Si voleu fer una ullada

Mi blog si queréis echar un vistazo

https://silviafeib.wordpress.com/

CENT ANYS I SEGUIM IGUAL/ CIEN AÑOS Y SEGUIMOS IGUAL

• 

Dintre de la meva recerca de qui era el meu besavi Josep Arbos Buxó, he cregut oportú incloure un article dels molts que va escriure en la seva etapa sindicalista a la CNT. Al final d’aquesta entrada adjunto l’original del document.( enllaç)

Situació social econòmica i política al 1916

A principi del segle XX la societat i la política catalana i espanyola era molt convulsa. Per una banda a Catalunya al 1914 es va recuperar la Mancomunitat catalana, molt empobrida i retallada, bàsicament per a la gestió administrativa.

Al decret del 18 de desembre de 1913 es retornen competències administratives. Es renoven per sufragi universal masculí al 1916.La llengua catalana es parlava de forma habitual, si be no estava reglada ni acceptada al Estat espanyol.Durant un discurs  al Congrés dels Diputats, el 14 de Febrer de 1914 Cambó es refereix a “ La solución del problema catalán”

Al 1916 es va enviar una petició oficial des de la mancomunitat de Catalunya, per reconèixer el català com a llengua cooficial. (El comte de Romanones, Francesc Cambó ho van impedir), entre d’altres que creien en general que cedir en aquest punt vindria seguit de diferents reclamacions que hi havia hagut políticament des de poc després de la setmana tràgica. Tot això succeïa Mentre a la resta del mon estava en plena ebullició la Primera Guerra mundial de la que l’Estat Espanyol va dir que es mantenia al marge.

Sense oblidar que des del 1909 fins mes enllà del 1916, sent especialment actiu per als sindicalistes l’any 1914.

A grans trets ja es veu que la situació no era precisament desitjable.

El meu besavi, Director de La Colmena Obrera escrivia el següent article el dia 3 de Juny de 1916. Adjunto original, copia en Castellà i en Català

COLMENA OBRERA 3 de Juny de 1916 ( Article de Arbós del dia 3 de Juny de 1916.

El despertar de les ànimes altruistes

Per fi i després de diversos temptejos, encaminats a buscar una formula harmònica que ens unís a tots els que estimem la llibertat i la justícia, opinem que hem donat a encertar, constituint un comitè pro-presos Cendrer, que ben dirigida i orientada serà alguna cosa així com la salvaguarda de la llibertat i el dret.

Ho hem dit diverses vegades i continuem aspirant al mateix. Hi ha problemes en la vida de l’actual societat que no són, ni poden ser resolts per aquesta o aquella escola filosòfica, per nobles que siguin la humanitat actual es mou al voltant d’una sèrie de dolors i privacions, les quals determinen a les agrupacions de matís liberal, a reflexionar en sentit de contrarestar l’acció dels elements reaccionaris, causa d’aquesta sèrie de dolors causa d’aquesta sèrie de dolors i patiments en els quals estem supeditats els elements progressius Aquest ordre de coses, mirant-los des del punt de vista del moment actual, és el perquè s’ha cregut arribat el moment de mancomunar totes les ànimes temperades d’esperit fort i abnegada anomenada «justícia en pro dels caiguts»

Aquest acte veritable de solidaritat humana, va quedar confirmat en la memorable assemblea de el dia dinou de el maig passat, al local de la joventut radical, radicat al carrer Hospital núm. 131, baixos.

En aquest bell acte es van veure confosos tots el elements avançats de Catalunya, anarquistes, socialistes, sindicalistes, republicans. Tots van confraternitzar guiats per un sol fi: el de fer bé als que gemeguen en les ergàstuls espanyols, pel greu delicte de pensar alt, parlar fort i clar i revelar-se contra les injustícies del regim vigent.

no els guiava els reunits, ni l’ambició d’una acta, ni la pruïja de figurar com hinri al capdavant d’aquesta o aquella escola determinada. Va ser el corrent de solidaritat, va ser la unificació de les ànimes assedegades de justícia i ànsies de redempció qui les va unir.

Perquè es van reunir? Perquè es van posar d’acord? Perquè per sobre de les diferències de classe, i per sobre dels antagonismes dels homes i les diferències de partit, aquesta o una altra raó suprema, la raó de ser homes humans capaços per la seva acció i la seva intel·ligència, d’impedir que en nom de la justícia històrica, proveu creeu una existència a un grapat de abnegats camarades que allà a el CENICERO van donar la seva llibertat i la seva vida en holocaust de la llibertat i el dret de ciutadania.

És per això, i que nosaltres, al col·laborar en aquesta lloable empresa de justícia, no ens proposem defensar només als camarades de EL CENICERO i a la lloable ultima crida de Castellví, no! La nostra cooperació, la nostra lluita i tota la nostra actuació, deuen ser, són i seran a favor de tots els homes i dones, procedeixin d’on procedeixin per tal que els seus principis fonamentals, descansin, sobre la base de la lògica, raonada i justa , encaminada a llibertar i reivindicar a l’ésser humà, de l’esclavitud, moral, social i econòmica en què avui se’ns té supeditats.

a nosaltres no ens preocupa la manera de pensar dels homes, nosaltres només sabem que tot ésser que lluita des de la grandiosa trinxera de lliure examen, darrere de les llibertats polítiques i econòmiques dels pobles, és digne de ser atès pels altres que se senten amb ànims de imitar-los, ja que, en el camp de la lluita quotidiana, seguim el nostre avanç i renovació de les coses i dels fets que ens envolten, ja que tant els uns com els altres, contribuïm amb el cervell i l’esforç muscular i l’acció constant, a el desenvolupament i desenvolupament del progrés i de la raó suprema que, des de segles i segles venen defensant els éssers humans de la creació, tips de suportar amb magna resignació, les vexacions i tiranies d’un règim totalment bàrbar, com ho és el règim implantat pel capitalisme mundial, que tants i tan brutalment desencerts realitza en benefici d’uns pocs i en detriment dels altres.

Sota aquest punt de vista, és el perquè, nosaltres entenem que això de el comitè que s’acaba de crear, ha de ser perenne i mes Consolidat si cap, ja que en ell, es defensen i debaten problemes que ens afecten a tots i tots tenim de l’ deure de resoldre, ja que si no es fa així, seran inútils totes les iniciatives s’intenti dur a la pràctica, ja que l’Estat, amb els mitjans poderosos en què compte, li serà sempre fàcil el poder reduir al silenci a totes quantes guerrilles es presentin a lluitar aïlladament les unes de les altres. L’Estat és una realitat positiva, encara arbitrària i per contrarestar els seus excessos, necessita una altra força fonamentada en la unitat de la lògica i la raó del poble.

JOSÉ ARBÓS BUXÓ

VERSIÓ EN CASTELLÀ QUE APAREIX A LA COLMENA OBRERA i que he transcrit, perquè en el document original adjunt no es llegeix massa be i això puc facilitar les coses

El despertar de las almas altruistas

Por fin y después de varios tanteos, encaminados a buscar una

formula armónica que nos uniera a todos los que amamos la libertad y la justicia, opinamos que hemos dado a acertar, constituyendo un comité pro-presos Cenicero, que bien dirigida y orientada será algo así como la salvaguarda de la libertad y el derecho.

Lo hemos dicho varias veces y seguimos aspirando al mismo. Hay problemas en la vida de la actual sociedad que no son, ni pueden ser resueltos por esta o aquella escuela filosófica, por nobles que sean la humanidad actual se mueve alrededor de una serie de dolores y privaciones, las que determinan a las agrupaciones de matiz liberal, a reflexionar en sentido de contrarrestar la acción de los elementos reaccionarios, debido a esta serie de dolores causa de esta serie de dolores y sufrimientos en los que estamos supeditados los elementos progresivos Este orden de cosas, mirándola desde el punto de vista del momento actual, es el porque se ha creído llegado el momento de mancomunar todas las almas templadas de espíritu fuerte y abnegada llamada "justicia en pro de los caídos"

Este acto verdadero de solidaridad humana, quedó confirmado en la memorable asamblea del día diecinueve de mayo pasado, en el local de la juventud radical, radicado en la calle Hospital núm. 131, bajos.

En este hermoso acto se vieron confundidos todos los elementos avanzados de Cataluña, anarquistas, socialistas, sindicalistas, republicanos. Todos confraternizaron guiados por un solo fin: el de hacer bien a los que gimen en las ergástula españoles, por el grave delito de pensar alto, hablar fuerte y claro y revelarse contra las injusticias del régimen vigente.

no los guiaba los reunidos, ni la ambición de un acta, ni el prurito figurar como hinri al frente de esta o aquella escuela determinada. Fue la corriente de solidaridad, fue la unificación de las almas sedientas de justicia y ansias de redención quien las unió.

Porque se reunieron? Para que se pusieron de acuerdo? Porque por encima de las diferencias de clase, y por encima de los antagonismos de los hombres y las diferencias de partido, esta u otra razón suprema, la razón de ser hombres humanos capaces por su acción y su inteligencia, de impedir que en nombre de la justicia histórica, arranque la existencia a un puñado de abnegados camaradas que allí a lo CENICERO dieron su libertad y su vida en holocausto de la libertad y el derecho de ciudadanía.

Es por ello, y que nosotros, al colaborar en esta loable empresa de justicia, no nos proponemos defender sólo a los camaradas de EL CENICERO y a la loable ultima llamada de Castellví, no! Nuestra cooperación, nuestra lucha y toda nuestra actuación, deben ser, son y serán a favor de todos los hombres y mujeres, procedan de donde procedan para que sus principios fundamentales, descansen, en base a la lógica, razonada y justa, encaminada a libertar y reivindicar al ser humano, de la esclavitud, moral, social y económica en la que hoy se nos tiene supeditados.

a nosotros no nos preocupa la manera de pensar de los hombres, nosotros sólo sabemos que todo ser que lucha desde la grandiosa trinchera de libre examen, detrás de las libertades políticas y económicas de los pueblos, es digno de ser atendido por los demás que se sienten con ánimos de imitarlos, ya que, en el campo de la lucha cotidiana, seguimos nuestro avance y renovación de las cosas y de los hechos que nos rodean, ya que tanto unos como otros, contribuimos con el cerebro y el esfuerzo muscular y la acción constante, a el desarrollo y desarrollo del progreso y de la razón suprema que, desde siglos y siglos vienen defendiendo los seres humanos de la creación, tips de soportar con magna resignación, las vejaciones y tiranías de un régimen totalmente bárbaro, como lo es el régimen implantado por el capitalismo mundial, que tantos y tan brutalmente desaciertos realiza en beneficio de unos pocos y en detrimento de los demás.

Bajo este punto de vista, es el porqué, nosotros entendemos que esto del comité que se acaba de crear, debe ser perenne y mes Consolidado si cabe, ya que en él, se defienden y debaten problemas que nos afectan a todos y todos tenemos del deber de resolver, ya que si no se hace así, serán inútiles todas las iniciativas se intente llevar a la práctica, ya que el Estado, con los medios poderosos en que cuenta, le será siempre fácil el poder reducir al silencio a todas cuantas guerrillas se presenten a luchar aisladamente las unas de las otras. El Estado es una realidad positiva, aunque arbitraria y para contrarrestar sus excesos, necesita otra fuerza fundamentada en la unidad de la lógica y la razón del pueblo.

JOSÉ ARBÓS BUXÓ

Fonts: Cedall.org; MHCAT; fons personal

Haz clic para acceder a 00021.pdf

POLÍTICA ACTUAL

Si em dieu de parlar de política la resposta més fàcil que se’m acut és fer net. A día d’avui no veig cap polític ni partit que ofereixi un mínim de dignitat ni laboral, ni social, ni mèdica.

Dit això és cert que la política és necessària però, el fet irrefutable es que la política masculina comporta confrontaments i mal en general. Llavors com es que no ens deixen provar un matriarcat? Ja antigament les tribus eren matriarcals i moltes races d’animals també ho són i funcionen perfectament.

La meva resposta és que hi ha massa testosterona i adrenalina corrent per aquests ambients i mai, tal i com està plantejada la societat ens deixaran fer un tast.

Les dones tenim un defecte que ens impedeix accedir a aquests mons. NO TENIM TÀCTICA. Hauríem de començar a pensar-ho i parlar-ho amb intenció de fer-ho realitat sinó aquest món no tindrà futur llunyà pels nostres fills, nets, besnets… Perquè a nosaltres ja ens han condemnat
DIA 8 DE MARÇ DIA INTERNACIONAL DE LA DONA a veure si comença a ser mes que quatre crits al davant de la Generalitat